Aquest web dedicat a la Lleva del Biberó es nodreix bàsicament de la memòria d’aquells nois que l’any 1938 amb disset o divuit anys acabats d’estrenar van ser cridats per anar al front de la Guerra Civil. El primer bloc és dedicat a donar notícia sobre què va ser la Lleva del Biberó; l’entitat que donà veu als supervivents, l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41; qui en va ser l’iniciador i president durant vint-i-cinc anys, Antoni Quintana Torres, i com es van desenvolupar la trobada de l’entitat a Manresa l’any 2002 i l’homenatge als biberons vius que els va retre la ciutat i la comarca del Bages el 2018. També recull la relació dels noms i cognoms dels 3.664 biberons de l’Agrupació i tots els materials de difusió publicats per l’entitat al llarg de la seva història.

Algun dels materials que presentem, com les entrevistes a biberons manresans sobre el seu empresonament ja són coneguts[1], altres són noves aportacions que fem al coneixement de la memòria històrica com les deu entrevistes fetes al llarg del 2019 a biberons bagencs d’entre 99 i 100 cent anys recollides en format vídeo o les memòries inèdites que ens han deixat escrites tretze biberons del Bages. Aquestes memòries constitueixen una aportació fonamental per al coneixement de com va anar en territori de Catalunya la guerra civil. Els seus protagonistes són soldats republicans involucrats en els fronts de l’Ebre i de Balaguer; soldats de disset i de divuit anys. Són uns textos frescos i punyents, escrits des del record encara ben viu, fets de descripcions d’indrets i de situacions comuns que traslladen el lector a la primera línia de foc, a la trinxera, als hospitals de sang plens dels ferits o a la visió dels morts que han estat abandonats en el camp de batalla. Són textos que ens porten, pels camins de la retirada, a l’exili i als seus camps de concentració, i també als camps de concentració aixecats pel bàndol franquista.

Un altre apartat és el de la correspondència inèdita des del front de guerra, on presentem les cartes de Pere Calvet Soldevila a Josep Vila Closes, i les d’Amadeu Oliveras Camps i les d’Antoni Baraldés Purtí adreçades a les seves famílies. Finalment, oferim el llistat de noms dels 291 biberons manresans de la lleva del 41.

La suma de les vivències personals ens ofereix una visió polièdrica dels fets que ens allunya d’una visió uniformista del relat; que hi hagué tantes guerres com intervinents, que la línia entre la mort i la supervivència és molt fina i que la sort juga un paper definitiu. El que us presentem és un exercici d’història social en què els noms no pertanyen a l’esfera pública, no surten en els llibres, però són els nostres protagonistes, són, en paraules de qui fou primer president de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, Antoni Quintana Torres, part d’aquells «milers de nois que es van veure transportats brutalment des de les seves perspectives il·lusionades de treball en alguns casos, d’estudis en altres, als horrors d’una guerra civil en què molts hi deixaren la vida».

[1] Vegeu el web www.memoria.cat/presos